LA TRADUCCIÓ INTERCONFESSIONAL DE LA BÍBLIA EN CATALÀ: UNA ANÀLISI CRÍTICA (3)

ASPECTES PARTICULARS DE LA TRADUCCIÓ

Adició de mots al text Bíblic (pàg. XII)
S’ha introduït dins el text bíblic, encara que entre parèntesi, la traducció de noms propis, tant hebreus com grecs, precedits de la frase «que vol dir».
Això transgredeix el manament que trobem, tant a l’Antic com en el Nou Testament, de no afegir ni treure res sota pena de rebre el judici de Déu o la condemnació eterna (Dt 4.2; 12.32; Ap 22.18-19). La mateixa consideració serveix en relació a la inclusió dels llibres apòcrifs, que no formen part del cànon i conseqüentment del text inspirat.

Desaparició de mots del text Bíblic degut a la crítica textual47
Versicles complerts del Nou Testament han desaparegut i han quedat solament com un nombre, sense paraules, amb una nota a peu de pàgina: Mt 17.21; 18.11; 23.14; Mr 7.16; 9.44; 9.46; 11.26; 15.28; Lc 17.36; 23.17; Jn 5.4; Fts 8.37; 15.34; 28.29; Ro 16.24; 1Jn 7b-8a.48
Mots han desaparegut, enfosquint quan no canviant l’ensenyament doctrinal.
Mateu 1.25, diu: «fill» en lloc de «fill primogènit», la qual cosa deixa clar que Jesús, com engendrat de l’Esperit Sant és «unigènit», però que com fill de Maria és el primer d’altres que va tenir.49
Lluc 2.22, diu: «la purificació», en lloc de «la purificació d’ella», que és allò que diu la Llei de Moisès (Lv 12.1-8). A més a la nota «y», diu que literalment és «purificació d’ella», lectura que contradiu el text de Levític, i que cal rebutjar en favor de la lectura que està d’acord amb Moisès.50
1 Timoteu 3.16, diu: «Ell, manifestat en el cos», en lloc de «Déu es va manifestar en carn». El text de la BCI ignora la gran quantitat de manuscrits que llegeixen «Déu», en la qual cosa la Divinitat de Jesu-Crist és clarament manifestada. Solament menciona aquesta lectura en la nota al text, juntament amb una altra.51

Alguns exemples de l’ús dels principis de traducció utilitzats que canvien el significat de mots atentant contra doctrines de la fe Cristiana
Isaïes 7.14, diu: «Doncs el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà Emmanuel (que vol dir ‘Déu amb nosaltres’).» La versió dels Monjos de Montserrat tradueix «jove» i la versió de la Fundació Bíblica Catalana «verge». Però es possible ser jove (noia) sense ser verge; aquest era, probablement, l’atac encobert dels fariseus envers Jesús, que era fill de fornicació (Jn 8.41).
Les raons que es donen per aquest canvi és que el mot hebreu «almah», té el significat de noia jove en edat de casar-se, i que el mot específic hebreu per «verge» és «bethulah», que no surt a Is 7.14.
Les raons filològiques que donen els erudits fonamentals en la fe per traduir «verge» són:
(1) Els traductors de la Septuaginta (traducció de l’Antic Testament al grec del segle III a. C.) van traduir «almah» per «verge», molt abans que existís el Nou Testament o cap qüestió referent a Jesús de Natzaret.
(2) L’apòstol Mateu, en el seu Evangeli (1.23), tradueix el mot «almah» de l’hebreu al grec per «verge», comptant amb la inspiració de l’Esperit Sant.
(3) El terme hebreu «bethulah», que s’afirma que és l’utilitzat per «verge», a Joel 1.8 es fa servir per a una dona casada.
(4) Encara que el mot pugui traduir-se per «noia jove» i per «verge», la unitat de l’Escriptura faria deixar el terme clar, verge, i treure tota ambigüitat modernista-liberal. 52..
Lluc 1.27, encara que manté «noia verge», en primer terme, quan es torna a repetir el mot ja no es tradueix «noia verge» sinó «noia», emfasitzant la seva joventut en lloc de la seva virginitat, que és aquí la veritat important revelada.
LLuc 1.29, diu: «plena de gràcia»; traducció que pot ser mal entesa, d’acord amb el concepte catòlico-romà que Maria és plena de gràcia que té per administrar. L’expressió vol dir, segons Robertson, solament «plena de gràcia que has rebut»53.
1 Corintis 11.29, diu: «perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor…». Aquesta traducció identifica allò que es menja i beu amb el cos del Senyor, la qual cosa introdueix l’error catòlico-romà de la transsubstanciació, i no trasllada allò que diu el text, que parla de «discernir el cos del Senyor».54


NOTES:
47 veure: ANDERSON, G.W. i ANDERSON D.E. (1992). A Textual Key to the New Testament. A List of Omissions and Changes. Londres: Trinitarian Bible Society.
48 veure per la defensa del text sobre el testimoni celestial el butlletí de la «Trinitarian Bible Society» número 522, pàgs. 5-12.
49 veure per la defensa del mot «primogènit» el butlletí de la «Trinitarian Bible Society» número 501, pàg. 11.
50 veure per la defensa de la lectura «purificació d’ella» a DI PARDO, ARMANDO Revisando… la revisión. Barcelona: Difusora de Literatura Cristiana Fonamentalista.
51 veure per la defensa del mot «Déu» el butlletí de la «Trinitarian Bible Society» número 501, pàg. 14.
52 DI PARDO, JOSÉ MARÍA (1956). Si fueran destruidos los fundamentos, ¿qué ha de hacer el justo? La Nueva Biblia, en Primer Congreso Espiritual «A.L.E.R.T.A.» Buenos Aires: ALERTA, pàgs. 87-88.
53 ROBERTSON, ARCHIBALD T. (1989). Imágenes verbales en el Nuevo Testamento II. Terrassa: Clie, pàg. 31.
54 ROBERTSON, ARCHIBALD T. (1989). Imágenes verbales en el Nuevo Testamento IV. Terrassa: Clie, pàg. 229.


Antoni Mendoza i Miralles
Copyright © 2000, Edicions Cristianes Bíbliques, Apartat 10053, 08080 Barcelona-Catalunya